Vicenç Viaplana. Visions i cadències

Vicenç Viaplana, "Excursió per la incertesa 12", 2011 acrílic sobre tela 200 x 180 cm
Vicenç Viaplana, "Sense títol", 1976 llapis i transfer sobre paper 65 x 47,5 cm
Vicenç Viaplana, "Sense títol", 1974 llapis sobre paper 56,5 x 44 cm
Vicenç Viaplana, "L'enfonsament", 2011 acrílic sobre tela 100 x 61 cm
Vicenç Viaplana, "Confusió", 2005 acrílic sobre tela 162 x 130 cm
Vicenç Viaplana, "Vides provocades 2", 1976 transfer i collage de papers sobre paper emulsionat 112,5 x 100 cm
Vicenç Viaplana, "Sense títol", 1976 llapis i transfer sobre paper emulsionat 73,5 x 55,5 cm
Vicenç Viaplana, "Paraules somiades 2", 2019 acrílic sobre fusta 100 x 90 cm
Vicenç Viaplana, "Paraules somiades 1", 2019 acrílic sobre fusta 100 x 90 cm
Vicenç Viaplana, "Sense títol", 1976 llapis i calcomanies sobre paper emulsionat 49,5 x 61 cm
Vicenç Viaplana, "Sense títol", 1976 acrílic, transfer i llapis sobre paper  49,5 x 61 cm
Vicenç Viaplana, "Sota el Sui 13", 2020 acrílic sobre tela 195 x 209 cm
08 Abril - 04 Juny 2021

L'exposició "Vicenç Viaplana. Visions i cadències" explora l'obra que Viaplana va realitzar durant els anys 70 y la confronta amb la que ha realitzat recentment. No es tracta d'una retrospectiva convencional, sinó d'una mostra que explora els paral·lelismes que existeixen entre pintures i dibuixos que han estat creats amb 40 anys de diferència.

“En llenguatge musical, una cadència és el final d’una frase musical que conté punts de repòs o de disminució de la tensió que li donen un caràcter suspensiu. [...] Hi ha una altra accepció de la paraula, quan es refereix a una de les parts d’un concert: aquell passatge en què un dels intèrprets té l’ocasió de demostrar el seu virtuosisme, i això tant és vàlid per al violí de Niccolò Paganini com per a la guitarra de Frank Zappa. Aquesta exposició s’ajusta perfectament a les dues accepcions d’aquest terme musical. D’una banda, descobreix el virtuosisme de Viaplana en el dibuix i en la pintura, i de l’altra, ens convida a submergir-nos en les tensions generades per cadascun dels diàlegs proposats, que acaben esdevenint una cadència suspensiva que provoca ganes de saber què hi havia abans i què vindrà a partir d’ara en la seva obra.” Montse Frisach ‘Visions inconscients, cadències en suspensió’)

CATÀLEG