Pic Adrian. Pintures dels anys 60

Pic Adrian, "Sense títol", 1962 acrílic sobre tela 64 x 80 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1960 acrílic sobre tela 65 x 81 cm
Pic Adrian, "Essor", 1962 acrílic sobre tela 72,5 x 59,5 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1962 acrílic sobre tela 65 x 81 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1964 acrílic sobre tela 97 x 130 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1964 acrílic sobre tela 97 x 130 cm
Pic Adrian, "Principio", 1966 acrílic sobre tela 96 x 78,5 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1966 acrílic sobre tela 100 x 81 cm
Pic Adrian, "Metakreso", 1967 acrílic sobre tela 100 x 73 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1967 acrílic sobre tela 73 x 100 cm
Pic Adrian, "Sense títol", 1967 acrílic sobre tela 73 x 92 cm
Pic Adrian, "Synchronicité I", 1968 acrílic sobre tela 81 x 116 cm
12 gener - 16 març 2023

L’art reflecteix la llum viva de la veritat en la foscor de la vida humana.
(Pic Adrian, Réflexions sur l’univers sonore, París, 1955)

L’exposició traça un recorregut complert per l’obra pictòrica que l’artista va realitzar durant aquesta dècada i serveix per contextualitzar la teoria que ell va batejar amb el nom d’Essencialisme. És la primera vegada que una exposició es centra en aquest aspecte tan fonamental de la seva obra i que tan significatiu fou pel desenvolupament de la seva carrera artística. És en aquestes obres on l’artista reprodueix la seva obsessió per la simplicitat i la concisió, alhora que cerca un equilibri, insòlit en aquella època a la península ibèrica, entre l’ascetisme de la geometria i la llibertat de l’informalisme.

Les seves pintures d’aquesta època han estat sovint descrites, pels crítics i historiadors del moment com Pierre Restany, Gillo Dorfles, Carlos Areán, Juan Cortés o Àngel Marsà, com a obres silencioses i austeres en les quals l’artista hi incorpora sempre elements que tensen la composició amb la finalitat de crear una pintura sensible amb vincles amb el món de la música i la ciència. Aquest equilibri entre dualitats amb l’objectiu d’atènyer una anhelada universalitat atemporal és el que a ell més l’interessava i el que sempre va maldar per aconseguir. “L’Essencialisme, com a moviment, té una condició de totalitat (...)”, va dir ell mateix.

Notícies relacionades: