S'aprima la llum i s'eixampla la foscor

La novel·la Wind, Sand and Stars (1939), d' Antoine de St. Exupéry ha ocupat algunes hores de lectura a Lluís Lleó. L'escriptor francès, apassionat de l' aviació i l'aventura, evoca en aquesta obra alguns fets autobiogràfics que el porten a reflexionar sobre la mort, l'heroisme o la condició humana en general: "L' aeroplà ens descobreix el veritable rostre de la terra" és una de les seves frases. Lluís Lleó sent la pintura com una mena de viatge. Darrere aquests espais immaculats, nets, que fusionen pintura i espai, bé en la llum, bé en la penombra o en la nocturnitat, hi ha una idea de viatge, personal i autobiogràfic, que ho és al mateix temps de la pintura. No endebades aquesta exposició es titula Flyer i aquest mot és un dels components de molts altres títols de pintures i papers d'aquesta obra recent, datada els anys  2013 i 2014.
Aquest viatge el va emprendre el 1989, ara fa vint-i-cinc anys quan creuà l'Atlàntic per treballar a Nova York, on s'ha establert. Al seu equipatge de mà, el bagatge de tres generacions de pintors a la família, l' impacte de la pintura clàssica occidental i una bona formació en el gravat i els procediments pictòrics,  herència de la nissaga familiar. L'atracció pel romànic català, per la pintura mural al fresc dels primitius italians, pel primer art medieval i pels clàssics del Renaixement l'han dut a voler tornar de nou la pintura al mur i a l'arquitectura, i el fresc ja forma part intrínseca de la història de la modernitat arrelada en les seves pintures. [...]

L'obra de Lluís Lleó s'ha tornat els darrers anys més espiritual, reflexiva i sintètica, lluminosa i nocturna, orientalitzant sense perdre el seu bagatge clàssic occidental i ha introduït una nova carta de colors, més radicals i purs també, com el verd creat per la pluja atlàntica portuguesa, que s'ha endut a les parets del seu estudi de Nova York, pintat al quadre Studio Sandstorm  (2014). Però també ha introduït el porpra, el violeta de cobalt, o el blau, aquest darrer en homenatge a un altre pintor i escultor tocat per la filosofia zen: Pablo Palazuelo, que va trobar l'espiritualitat a través de la geometria, com a mesura de la bellesa en l'espai i el temps. [...]

La maduresa fa perdre la por al que és desconegut i Lluís Lleó ha superat aquesta fase d'enlairada inicial. Després de passar vint-i-vuit anys aquí i vint-i-cinc anys a la ciutat dels gratacels, la balança és equilibrada, però queda el viatge permanent entre el vell i el nou continent, un viatge que ho és individual però també de la història de la pintura, clàssica i moderna, d'un món vell i d'un món nou, que han creat un cúmul de complicitats en les seves teles i papers, de manera  que ja no és possible diferenciar d' on ve cada cosa. Subjecte i objecte, espai i temps, tot en u, és la visió del flyer la que mana, l'ull d'abans convertit ara en flyer, cada cop a més gran distància de la realitat i més a prop de la necessitat interior i  d' una visió més pura de l'objecte pictòric. [...]
Pilar Parcerisas