Co-organitzada amb la Fundación Almela-Solsona (Madrid), aquesta exposició pretén emplenar un buit immens i injustificable. Mai s’ha fet a Barcelona, ciutat natal d’Alberto Solsona (Barcelona, 1947 – Madrid, 1988), una mostra monogràfica i antològica de la seva obra.  Ara es podran contemplar, per primer cop i en un sol espai, una mostra individual dels diferents registres que va utilitzar al llarg de la seva curta però intensa pràctica artística, des de les seves obres “pop”, característiques d’una primera etapa àcida, compromesa i amb un fort contingut critico-social;  fins a la seva primera maduresa artística marcada per una pintura abstracta controlada i equilibrada, que establia, ja d’inici, prudents distancies amb l’abstracció més expressionista i gestual que, al marge de la rehabilitació figurativa que marca en part els anys 80, encara és donava en aquells anys.
Amb la recuperació de l’obra d’Alberto Solsona volem també donar inici a una sèrie d’exposicions que, sota el títol “Artistes retrobats”, desitja donar veu a artistes que, com ell, fa massa temps que resten immersos en el silenci. Aquesta sèrie de mostres, junt amb les presentades sota els apel·latius “Avantguardes del S.XX” i “Art Contemporani”, completarà les tres línies de treball que des de la galeria ens vàrem marcar com a objectius a assolir fa tot just un any.

Alberto Solsona neix en plena postguerra el dia 1 de març de l’any 1947 al barcelonès barri del Poble Sec en una família humil i de pare obrer. Amb quinze anys comença  a estudiar dibuix i pintura, i posteriorment gravat i arts gràfiques a l’Escola Massana. A finals dels anys 60 coneix al pintor Fernando Almela, i al 1970 es trasllada a viure a Madrid amb ell i es converteix en la seva parella sentimental i a la vegada també artística. Al 1974 la Galeria SEN de Madrid li dóna la seva primera oportunitat de mostrar la seva obra amb una exposició conjunta amb Fernando Almela. Aquesta parella artística presenta el seu treball a diverses galeries durant el 1975 com són la Galeria Temps de València o la Galeria Tassili d’Oviedo entre altres. Durant el període dels anys 70 l’obra de Solsona s’endinsa plenament dins l’univers “pop” i en un persistent interès per la senyalística i pels elements procedents dels mitjans de masses en els qui ell s’hi havia endinsat plenament al treballar per l’editorial Bruguera. Però cap al 1979 Solsona deixa de treballar en aquesta línia del “pop” i comença un nou rumb cap a l’abstracció. Al 1980 realitza una exposició individual a la Galeria EGAM de Madrid en la qual la seva obra comença a ser valorada per part de molts crítics. La Galeria EGAM esdevé la seva galeria de referència on Solsona hi exposarà habitualment al llarg de la seva trajectòria artística. Durant el 1981 treballa plenament amb l’element de l’arabesc que passa a ser el protagonista de les seves obres. Però a partir del 1984 inicia un treball cap a una nova concepció d’aquest element que ara combina amb formes pseudo-figuratives que insinuen finestres, balcons i portes. Entre el 1986 i el 1987 comença a treballar amb la sèrie “Jardín botánico” obres en les que Solsona repeteix, de manera continuada, formes vegetals. Poc després li diagnostiquen que pateix VIH/SIDA. En aquest mateix any, al 1987, comença una nova etapa marcada pel retorn als seus millors arabescos. Al 1988 la seva malaltia s’agreuja i Alberto Solsona mor a Madrid. Fernando Almela s’encarrega de recuperar la seva obra, de difondre-la i de crear una fundació amb el seu nom.
L’obra de Solsona la podem trobar en importants museus i col·leccions com són el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid, el Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, la Colección Fundación Juan March de Madrid, l’IVAM de València, entre altres.