“En la trajectòria de Lluís Lleó sempre hi ha hagut un maridatge entre tradició i modernitat que pren un doble sentit. Per una banda, la pertinença a una nissaga de pintors (...); i per l’altra, l’especialització en una tècnica antiga com el fresc (...) que ha transportat a una abstracció en què matèria, pintura i espai s’uneixen per concentrar un missatge d’ordre espiritual, que el connecta amb la pintura de Rothko. (...)”