Zoran Music (Gorizia, 12 febrer 1909 – Venècia, 25 maig 2005) pintor de l’aïllament i del silenci, és un dels artistes més representatius i singulars de la segona meitat del segle XX i dels que millor ha sabut copsar pictòricament la lluita entre l’agror de la vida i l’esperança. Va iniciar els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Zagreb però els va deixar un any després per assistir a les classes particulars del croat Lubjo Babic. Venecià d’adopció, Music des dels inicis es va mostrar interessat i captivat per l’obra de Gustav Klimt i Egon Schiele així com per les possibilitats plàstiques que l’art bizantí oferia. Per a ell, la creació artística era la veritable raó de ser de la seva vida. Així i tot, tal i com reconeix el propi artista, la única “escola” en la que realment va formar-se artísticament fou l’escola del Camp de Concentració de Dachau, on hi va haver de passar una llarga temporada convivint amb la mort. Aquesta experiència el va marcar per sempre i va deixar la seva empremta en pràcticament totes les sèries pictòriques, especialment en la titulada “No som els últims” iniciada l’any 1970.

La seva trajectòria artística cal situar-la entre Venècia i París. Fou precisament al París d’inici dels anys 60 on Music es va deixar seduir per la pintura abstracta, un pintura que finalment ell mateix va acabar rebutjant per que no li aportava res i va decidir recuperar la figura. A París també va començar la seva important relació amb la Galerie de France gràcies a la qual va començar a consolidar la seva presència en el mercat internacional. Zoran Music mor a Venècia amb 96 anys.