Manolo Millares (Les Palmes de Gran Canària, 17 gener 1926 – Madrid, 14 agost 1972) neix a Les Palmes de Gran Canaria. Entre 1936 i 1938 viu a Lanzarote on comença a pintar, i al 1938 la familia es trasllada a viure a Les Palmes. Aquí és on realitza varies exposicions individuals i pren el primer contacte amb l’art contemporani a través de Felo Monzón. Al 1949 es produeix un canvi estilístic en la seva obra al llegir el Manifest Surrealista: és en aquest mateix any que funda el grup LADAC. A través dels membres de l’Escola d’Altamira entra en contacte amb artistes espanyols partidaris de la renovació artística. Al 1951 exposa per primera vegada a Barcelona i a Madrid. Després de quatre anys s’estableix a la capital espanyola. També participa a la I Biennal Hispanoamericana. Millares va ser un dels organitzadors del Primer Saló d’Art Abstracte Espanyol que es va celebrar a l’Institut Iberoamericà de València (1956). A finals dels ’50 comencen les exposicions. Al 1969 realitza un viatge pel Sahara. Tota aquesta activitat desgraciadament finalitza al 1971 quan pateix un atac cerebral.