Luis Claramunt

Contacta’ns per altres peces disponibles: 
Luis Claramunt, "Tintoreros negros", 1986 oli sobre tela 130 x 148 cm
Luis Claramunt, "Sense t´tiol", c.1985 oli sobre tela 21 x 17,2 cm
Luis Claramunt, "Sense títol", 1985 oli sobre tela 16,5 x 12,5 cm
Luis Claramunt, "Sense títol", 1985 aquarel·la sobre cartolina 24 x 34 cm
Luis Claramunt, "Sense títol", 1985 aquarel·la sobre cartolina 22,5 x 32 cm

(Barcelona, 1951 - Zarautz, 2000)

Luis Claramunt, fill de mare pianista i pare decorador, neix a Barcelona el 19 d’agost de l’any 1951. A finals dels anys 60 inicia la carrera de Filosofia i Lletres però al cap de dos anys abandona els estudis per dedicar-se professionalment a la pintura. Claramunt s’endinsa al món artístic en solitari, de manera autodidacta, i sense adscriure’s a cap escola. Aquest canvi de rumb professional el porta, a la vegada, a prendre la decisió d’instal·lar-se a viure als voltants de la Plaça Reial i abandonar la seva casa paterna iniciant, així, un procés de deslligament dels seus orígens.
A partir d’aquest moment, adopta un tipus de vida totalment bohèmia que el duu a establir i a construir forts vincles amb les famílies gitanes d’aquella època que li permeten familiaritzar-se amb la seva cultura i les seves costums. Aquest context desperta en Claramunt una afició, tal i com ell mateix descrivia, pel “costat dur de les ciutats”, és a dir, les lluites de galls, els toros, els ports, els barris xinesos, els bars de matinada, els mercats de carrer...
Tots aquests ambients de les ciutats, sovint marginals i perillosos, són els que interessen a Claramunt. D’aquest moment són els seus paisatges urbans amb marcat caràcter dramàtic i les seves pintures amb temàtiques de personatges deformats i grotescos que s’expressen a les teles per mitjà d’una pinzellada enèrgica i dinàmica, dominada per una curta paleta de colors en la que predominen els tons terrossos i blavosos. En definitiva, una pintura clarament expressionista que mostra les influencies derivades de la seva admiració per les obres de Van Gogh, Picasso, Nonell, Soutine, Munch o Schiele.
A mitjans dels anys 80 es trasllada a viure a Madrid on s’instal·larà definitivament després de passar llargues temporades intermitents a diverses ciutats com Bilbao, Sevilla i Marràqueix. En aquesta última hi viatja sovint des de Sevilla, i d’aquestes estades en surten grans obres que mostren un llenguatge perfeccionat i en les que els personatges passen a ser els protagonistes principals de les teles.
A finals dels anys 80 la seva obra es torna més madura, exempta d’elements expressius i en evolució cap a una pintura més sintètica. La taca deixa pas a la línia, i el color i la textura perden cert protagonisme. Als anys 90 s’instal·la definitivament a Madrid on la seva obra es va tornant més abstracta.
Luis Claramunt mor a Zarautz a l’edat de 49 anys durant la matinada del 18 de desembre del 2000.