Alberto Magnelli (Florència, 1 juliol 1888 – 20 abril 1971) és un dels artistes més representatius de la primera meitat del segle XX i dels pocs que millor resumeixen tots i cadascun dels postulats plàstics més rellevants d’aquest important període. Magnelli després d’uns inicis pictòrics influenciats pel cromatisme i la delicadesa de Gustav Klimt, de seguida es va sentir atret pels plantejaments trencadors que el Cubisme i el Futurisme presentaven. Els seus lligams amb el Futurisme però  foren relativament superficials i se’n va distanciar al cap de poc temps. L’interès en el pes de la tradició i la necessitat de romandre en tot moment independent, evitant les classificacions, varen contribuir a accelerar aquest distanciament alhora que marcarien la seva actitud vers l’art durant tota la seva trajectòria artística.

L’obra realitzada a la seva primera etapa, compresa entre 1909 i 1918, es defineix per un esquematisme que oscil·la entre la figuració i l’abstracció i per un extraordinari ús del color. A principis dels anys 20 la seva pintura es caracteritza per la utilització d’una gama cromàtica més apagada i un retorn a una figuració de temàtica senzilla. Ja en els anys 30, i instal·lat definitivament a París, Magnelli realitza la famosa sèrie de pintures anomenades “Pierres”, i a partir de 1935 la seva immersió en l’abstracció geomètrica ja es definitiva. Durant els anys 40 les seves obres presenten unes estructures compositives complexes i arquitectòniques, i en els anys 50 i 60 busca concentrar-se en una geometria més controlada basada en suaus equilibris i defugint de l’estricta simetria. Magnelli mor el 20 d’abril d’un atac al cor.